» …Aztarnategi berean eta une berean agertzea zaila gertatzen zait…»
(Traducción: Grafitos romanos, hieroglificos…se me hace difícil que aparezcan al mismo tiempo y en el mismo yacimiento…)

 «…Edonola ere, onartezina da auzia horrenbeste urte argitu gabe eramatea…»
(Traducción: De cualquier forma, es inadmisible que el pleito/disputa lleve tantos años sin aclararse).
«…Ez dut uste hor txukun jokatu dutenik. EHU epaile eta epaitu izatea aldi berean…»

(Traducción: no creo que ahí hayan actuado correctamente (txukun: limpio) Que la Universidad del Pais Vasco sea juez y juzgado (?) al mismo tiempo…

 «Eta ezingo balute egiaztatu faltsuak direla? Eliseo Gilek guztien aurka egin ahalko luke. Baina ez dute argituko; gaia geldirik utziko dute, desagertu arte»
 (Traducción: ¿Y si no pudieran probar que son falsos? (se autopregunta) Eliseo Gil podría (actuar/hacer) contra todos. Pero no van a esclarecer; dejarán el tema quieto, hasta que desaparezca.  

(Las traducciones son mías)

Argazkia: JUANAN RUIZ / ARGAZKI PRESS

Hoy, domingo, en BERRIA y a dos páginas, el periodista JON REJADO entrevista a  Armando Llanos.

==> ¿ Y quién es Armando Llanos Ortiz de Landaluze?: Gasteiz, 1935. Arqueólogo jubilado, es miembro de la Real Academia de la Historia; Instituto de Arqueología de la Universidad de Barcelona; Eusko Ikaskuntza, Real Sociedad Bascongada de Amigos del País; Sociedad de Ciencias Aranzadi; Sociedad Landázuri; Instituto Alavés de Arqueología; Amigos del Camino de Santiago; Sociedad Cultural Usatxi; Asociación Arqueológica Vasca Herri-Herriak; miembro de la Junta Asesora de Arqueología del Gobierno Vasco; Comisión de Adquisiciones del Museo de Bellas Artes de Álava; participando en la fundación de varias de ellas.
Entre los cargos que ostenta o ha desarrollado se pueden citar los de: Delegado de Excavaciones Arqueológicas en Vitoria, del Distrito Universitario de Valladolid (1968); Director General de Cultura de la Diputación Foral de Álava (1984-1987); Vicepresidente por Álava de Eusko Ikaskuntza (1975-1985); Presidente de la Asociación Proturalava (1995-2000); Presidente del Instituto Alavés de Arqueología (2002-2006); Presidente de la Fundación Barandiarán (2006).

Es un extracto de su curriculum en:  http://www.euskomedia.org/aunamendi/111401.

Su bibliografía en Dialnet: http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=256127

———–

==> ¿Por qué traerle aquí?:

En la entrevista, A. Llanos habla de lo suyo (está especializado en la Edad del Bronce y del Hierro) y «de pasada», cómo no, le preguntan sobre Iruña-Veleia.

Lo que dice, y lo que deja entrever, me ha parecido una buena foto de la «situación actual» del affaire Iruña-Veleia, razón por la que he creido oportuno traer a este foro sus declaraciones (la parte donde habla explícitamente del tema Iruña-Veleia). Luego, cada uno lo «pe(n)sará» y le dará el valor que crea conveniente (y nunca mejor dicho).

 ———

==> La (parte) de la entrevista aludida:

Alegia, erromatarrek Burdin Aroko lurralde antolaketa baliatu zuten ezarri zirenean.

Zegoena aztertu, eta interesatzen zitzaien lekuan ezarri ziren, eta, gerora, ukitu erromatarra eman zioten. Adibidez, gure egungo gizartea amerikanizatu da; ez gara amerikarrak, baina utziko ditugun aztarnen artean Coca cola botilak egongo dira. Burdin Aroa landuz beste pertsonei grina txertatu genien, historiako garai guztiak ikertzeko.

Iruñako aztarnategia aipatu duzula, zer iruditzen zaizu bertan gertatutakoa?

Eliseo Gil Arabako Arkeologia Institutuan hasi zen. Harekin lan egin dugu, eta Iruñan bertan ere bi urtez lan egin genuen, elkarrekin. Hirugarrenean zerbait gertatu zen, eta ez gintuzten kontuan izan; aita hiltzeko ideia izan daiteke… Eta aldendu ginen.

 
 Eta gertatutakoaz?

Grafitoak eta ostrakak argazkietan baino ez ditut ikusi; ez gintuzten kontuan hartu, ez onerako ezta txarrerako ere. Pertsonalki arraroa iruditzen zait hori guztia agertu izana: Erromako grafitoak, hieroglifikoak… Aztarnategi berean eta une berean agertzea zaila gertatzen zait. Edonola ere, onartezina da auzia horrenbeste urte argitu gabe eramatea. Eta ezingo balute egiaztatu faltsuak direla? Eliseo Gilek guztien aurka egin ahalko luke. Baina ez dute argituko; gaia geldirik utziko dute, desagertu arte.

Aztarnategian lanean jarraitzen dute, ordea?

Ez dut uste hor txukun jokatu dutenik. EHU epaile eta epaitu izatea aldi berean… Aztarnategia utzi behar zuen zegoen moduan, ukitu gabe, egoera lasaitzean itzultzeko. Deigarria da azken kongresuetan inork ez digula horri buruz galdetzen; denek uste dute faltsua dela.

 http://www.berria.eus/paperekoa/1938/046/001/2015-10-11/aztarnategiak_nola_suntsitzen_ziren_ikusi_dugu_eta_ezin_izan_dugu_ezer_egin.htm